El poema que va inspirar una revolució no violenta a Hongria fa 170 anys: 'Nemzeti dal' (Cançó nacional)

Totes Les Novetats

ElCançó nacional( 'Cançó Nacional ”) és un poema que va estar essencialment al cor de la Revolució Hongaresa de 1848.

Avui fa 170 anys, el 15 de març, estudiants de medicina, filòsofs i escriptors com Mór Jókai es van unir al famós poeta Sándor Petőfi a un cafè local proper a Budapest mentre alçava la veu i recitava el seu poema ardent. També va declarar una llista de dotze demandes de llibertat i independència, demandes que el rei va atorgar en pocs dies, gràcies a una protesta no violenta provocada pels joves va marxar per la ciutat .


Com a resultat, es va crear un nou Parlament hongarès, amb Lajos Batthyány com a primer primer ministre, i el govern va aprovar un ampli paquet de reformes anomenades 'lleis d'abril', creant les bases d'una democràcia liberal. El 15 de març s’ha convertit des d’aleshores en festa nacional a Hongria. ( Llegiu més sobre la protesta de GNN )

La traducció següent és literal, intentant transmetre el significat precís del text original. (Hongarèses refereix a un hongarès)

Cançó nacional

Hongarès de peus, casa arriba tard!
És hora, ara o mai!
Hem de ser presoners o lliures?
Aquesta és la pregunta, tria! -
Al déu dels hongaresos
Ho jurem
Jurem presoners
No ho serem!


Hem estat presoners fins ara,
Maleïts nostres avantpassats,
Qui va viure i morir lliurement,
No poden descansar en l'esclavitud.
Al déu dels hongaresos
Ho jurem
Jurem presoners
No ho serem!

Home sehonnai bitang,
Qui ara, si cal, no s’atreveix a morir,
La vida de la qual és més cara,
Com l’honor de casa.
Al déu dels hongaresos
Ho jurem
Jurem presoners
No ho serem!


L'espasa és més brillant que la cadena,
Adorna millor la palanca,
I, tanmateix, portàvem una cadena!
Aquí amb tu, la nostra vella espasa!
Al déu dels hongaresos
Ho jurem
Jurem presoners
No ho serem!

El nom hongarès tornarà a ser bell,
Digne de la seva gran vella fama;
El que els han fet els segles,
Rentem la vergonya!
Al déu dels hongaresos
Ho jurem
Jurem presoners
No ho serem!

On les nostres tombes estan en relleu,
Els nostres néts s’inclinen,
I amb pregària beneïda
Digueu els nostres sants noms.
Al déu dels hongaresos
Ho jurem
Jurem presoners
No ho serem!

El poema nacional


De peu, Magyar, la pàtria crida!
Ha arribat el moment, ara o mai!
Serem esclaus o lliures?
Aquesta és la pregunta, trieu la vostra resposta. -
Pel Déu dels hongaresos
Prometem,
Prometem que serem esclaus
Ja no!

Érem esclaus fins ara,
Maleïts són els nostres avantpassats,
Qui va viure i morir lliure,
No es pot descansar en una terra esclava.
Pel Déu dels hongaresos
Prometem,
Prometem que serem esclaus
Ja no!

Inútil vilà d'un home,
Qui ara, si cal, no s’atreveix a morir,
Qui valora més la seva patètica vida
Que l’honor de la seva pàtria.
Pel Déu dels hongaresos
Prometem,
Prometem que serem esclaus
Ja no!

L'espasa brilla més que la cadena,
Decora millor el braç,
I encara portàvem cadenes!
Torna ara, la nostra vella espasa!
Pel Déu dels hongaresos
Prometem,
Prometem que serem esclaus
Ja no!

El nom de Magyar tornarà a ser genial,
Digne del seu vell i gran honor;
Que els segles li van tacar,
Rentarem la vergonya!
Pel Déu dels hongaresos
Prometem,
Prometem que serem esclaus
Ja no!

On es troben els nostres monticles sepulcrals,
Els nostres néts s’agenollaran,
I amb la pregària de benedicció,
Recita els nostres noms sants.
Pel Déu dels hongaresos
Prometem,
Prometem que serem esclaus
Ja no!
- SANDOR PETOFI (1848) —Traduït per LÁSZLÓ KŐRÖSSY (2004)